hola espero que us agradi el meu blog i que pogueu disfrutar-lo
Segons la UICN, es denominen així les espècies en clar perill d'extinció la supervivència de les quals és poc probable que segueixi els mateixos factors que van causar aquesta amenaça. S'inclouen també en aquest grup les espècies minvades numèricament fins a un nivell crític o els hàbitats de les quals han experimentat una reducció tan dràstica que se'ls considera en perill d'extinció immediat.
La causa d'esta amenaça és la pèrdua d'hàbitat i la degradació que afecten el 89% de totes les aus amenaçades, el 83% dels mamífers amenaçats i el 91% de les plantes amenaçades que han sigut avaluats. Els factors que han contribuït a l'extinció de les espècies (impacte de la indústria, assentaments humans en regions salvatges, etc.) continuen operant amb una "intensitat creixent", asseguren els experts. No obstant això, molts dels problemes podrien millorar si els governs adoptessin els tractats i les convencions aprovats en la Convenció de Rio de 1992.
Cada dos anys la UICN edita la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades, una de les eines principals per a determinar l'estat de la diversitat biològica de la Terra. Els experts han identificat més de 12.000 espècies animals i vegetals en perill, inclosos més de 1.000 mamífers.
La Llista Vermella de la UICN, reconeguda com la guia de màxima autoritat sobre l'estat de la diversitat biològica, l'elaboren prop de 10.000 experts de 181 països.
Les categories principals en què s'agrupen les espècies en la Llista Vermella de la UICN són: extint (per exemple, el polit esquimal), extint en estat silvestre (el cactus Mammillaria glochidiata), en perill crític (l'àguila monera de les Filipines), en perill (el xiprer daurat) i vulnerable (cactus de carxofa).
La classificació dins de les categories per a espècies amenaçades d'extinció (vulnerable, en perill i en perill crític) es fa per mitjà de cinc criteris basats en factors biològics: taxa de disminució, grandària de la població, àrea de distribució geogràfica i grau de fragmentació de la població i la distribució.
Saiga
Es troba ara "en perill crític". Aquest antílop nòmada viu en ramats, generalment en les estepes obertes de pastures i en els deserts semiàrids de l'Àsia Central. En l'última dècada les seves poblacions han anat decreixent a causa de la caça furtiva per a obtenir-ne la carn i exportar-ne la cornamenta, utilitzada en la medicina tradicional.
Camell bactrià silvestre
"En perill crític". Té el bastió principal a la Xina, on el seu hàbitat natural està sent envaït per mines de mineral legals i il·legals. L'espècie és objecte de caça contínua i persecució perquè competeix amb els camells domèstics i el bestiar per l'aigua i les pastures, però també per la caça esportiva.
Ratolí d'aigua etíop
Ingressa en la llista dins de l'epígraf "en perill crític". És només conegut per un espècimen trobat prop de la font del Petit Abbai, un afluent del Nil Blau en el nord-oest d'Etiòpia. El seu hàbitat pot haver sigut afectat pel sobrepasturatge de bestiar.
Voltor de bec prim i voltor indi
Estan classificats com "en perill crític" pel decreixement accelerat de les seves poblacions, en especial en tot el subcontinent índic, com a conseqüència de malalties, enverinament, l'ús de pesticides i els canvis en el tractament del bestiar mort.
Cavall marí de cua de tigre
Classificat com a "vulnerable", és blanc de pescadors pel benefici important que ofereix per a ús medicinal i aquaris. També es comercia massivament per a ús ornamental. A més, el seu hàbitat ha entrat en procés de degradació.
Plantes
El 2002 es van avaluar i es van incloure en la Llista 5.714 espècies de plantes, que suposen entorn del 4% de les descrites del món. Es calcula que a mesura que l'avaluació continuï el nombre de plantes que engrossiran la Llista augmentarà considerablement. La llista d'espècies de plantes es compon en gran part d'arbres, per ser més coneguts i estudiats pels científics que la resta d'espècies vegetals.
-Mercuri, petit i fosc.
Amb un radi de 2489 km, Mercuri és, després de Plutó, el planeta més petit del Sistema Solar. Com que és el que hi ha més a prop del Sol, Mercuri és molt lluminós. Tanmateix, observat des de la Terra, Mercuri apareix molt fosc, a causa de l'enlluernament produït pel Sol. De fet, només pot ser observat , molt baix per sobre l'horitzó, poc abans de la sortida del Sol, o poc després de la posta. És comprensible, per tant, que els antics creguessin que es tracatava de dos planetes. Encara que els grec ja van suposar que només era un, li van atorgar una doble denominació: Hermes o estel de la tarda, i Apol·lo o estel del matí. El nom actual de Mercuri és d'origen Romà.
La rotació de Mercuri sobre el seu eix és molt lenta. Un dia de Mercuri equival a 58'6 dies terrestres. Aquesta xifra equival a dues terceres parts del període de translacció al voltant del Sol, que és de 88 dies terrestres. Dit d'alguna manera, a Mercuri, l'any està format per 1,66 dies.
Mercuri rep del Sol 10 vegades més energia que no la Terra. Per això, de dia, la temperatura superficial arriba a 430ºC, mentre que de nit, a causa e l'absència quasi total d'atmosfera que pugui retenir calor, baixa fins a -180ºC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada